Calcs del castellà que podem evitar (IV)

… i uns quants més barbarismes i castellanismes, encapçalats per la lletra “D”

de peu“: Aquesta locució és incorrecta. Podem suplir-la per dret-a, bo i dret-a, a peu dret o dempeus.

de quan en quan“: de tant en tant

de repent“: de sobte

debacle“: desfeta

decimonònic-a“: vuitcentista

decodificador“: descodificador

deletrejar“: lletrejar

derramar“: vessar

derrame“: vessament

derrotxar“: malbaratar

des de luego“: És un castellanisme. Quan forma part d’una frase, podem fer servir per descomptat o sens dubte: Jo també vindré a la festa, per descomptat. Sens dubte, es tracta d’una reacció atípica. Hi ha casos en què l’ús de des de luego és merament de reforç; aleshores, cal girar la frase per col·locar-hi aquest reforç: Això no és en absolut el que m’esperava (i no pas: Des de luego, això no és el que m’esperava). Quan és una exclamació aïllada, hi ha més formes: i tant!, és clar!

desahuciar“: desnonar

desaigüe“: desguàs (dins desguassar)

desarrollar“: desenvolupar o exercir

descabellat-ada“: És un castellanisme que té dos equivalents, segons el sentit: 1. desgavellat -ada: sense ordre, sense coherència. Tambè podem usar el modisme sense cap ni peus. 2. escabellat -ada: amb els cabells desendreçats.

desechable“: Adjectiu castellà que podem canviar per construccions com ara d’un sol ús, d’ús limitat.

desempenyar“: exercir

desempleo“: desocupació

desmadrar-se“: descontrolar-se

desmadre“: disbauxa

desmenussar“: esmicolar

despampanant“: espaterrant

desparpajo“: desimboltura

despedir“: acomiadar

despedida“: comiat

despegar“: envolar-se

despejar“: És un castellanisme que té diversos corresponents en català: 1. aclarir-se (el cel); 2. desallotjar o desembarassar (d’un espai); 3. desvetllar (una persona adormida); 4. aïllar (una incògnita, en matemàtiques). L’adjectiu incorrecte despejat -ada s’ha de suplir, segons el significat, per clar -a o net -a (el cel), espavilat -ada (una persona)

desperdiciar“: És un castellanisme que podem suplir per: 1. desaprofitar; 2. malbaratar, malversaar, malgastar o dilapidar. El substantiu desperdici també s’ha de suplir, segons el sentit, per desaprofitament o malbaratament. Quan significa “objecte per llençar” se’n pot dir, per exemple, deixalla. L’expressió figurada “no tenir desperdici” és, correctament, haver-n’hi per a sucar-hi pa o haver-n’hi per a llogar-hi cadires.

despilfarrar“: malbaratar

despotricar“: malparlar

despreciar“: menysprear

destartalat -ada“: Per a evitar aquest castellanisme, quan vol dir “deteriorat per l’ús”, podem dir tronat -ada. En un altre sentit, també podem usar, per exemple, desmanegat -ada.

destemps, a“: a deshora

devengar“: És un castellanisme provinent del llenguatge jurídic i administratiu. La forma catalana és redituar (donar tal rèdit a una cosa) o bé produir, originar, tenir efecte, segons cada context.

disfrutar“: És un castellanisme. Segons el context podem dir: 1. col·loquialment, divertir-se, passar-s’ho bé o xalar. 2. formalment, gaudir o fruir. 3. en alguns contextos també poden ser adequats: treure profit, assaborir, esplaiar-se, delectar-se.

ditxós -osa“: És un castellanisme. En una frase exclamativa, podem dir maleït -ïda o bé servir-nos d’expressions com diantre de, tornem-hi amb, dimoni de o renoi de. En altres contextos, cal dir feliç, o bé usar sinònims com benaurat -ada, sortós -osa.

doble fil, arma de“: arma de doble tall

dominguero -a“: pixapins

dormir-se“: adormir-se

dret, no hi ha“: no s’hi val

Calcs del castellà que podem evitar (III)

… i enfilem, sense preàmbuls, amb la lletra “C”

cabalgata“: cavalcada

cadera“: maluc

calentador“: escalfador

callo“: Segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. durícia, 2. ull de poll, 3. tripes

camarot“: cabina

camilla“: baiard

candau“: cadenat

candelabro“: canelobre

canica“: bala

canyeria“: canonada

capa caiguda, de“: de baixa i/o a mal borràs

capullo“: Segons el significat, podem fer servir: 1. capoll (embolcall reproductor d’alguns insectes), 2. poncella o capoll (flor abans d’obrir-se), 3. estúpid i/o torracollons (termes ofensius)

caradura“: barrut-uda

carajillo“: cigaló

carinyo“: 1. afecte, estima o estimació; 2. amor meu, vida meva

cas, venir al“: fer al cas

casi“: gairebé

catarata“: cascada i cataracta

catejar“: Segons el grau de formalitat, podem fer servir els mots següents: 1. suspendre; 2. tombar o carabassejar

catxejar“: escorcollar

catxondo“: Segons els significat, aquest barbarisme el podem canviar per: 1. divertit, graciós (que té acudits que fan gràcia); 2: calent (ple de desig sexual)

caure la nit, al“: a boca de fosc

chapuza“: Aquest castellanisme el podem suplir per nyap, bunyol, pegot, esguerro. L’adjectiu “chapucero” es pot canviar per barroer, sapastre o potiner.

colilla“: burilla

colmado“: adrogueria

columpiar“: gronxar

colxoneta“: matalasset

compact disc“: disc compacte

compostura“: Segons el significat, aquest castellanisme el podem canviar per: 1. bones maneres (comportament educat); 2. serenor (calma interior)

conseguir“: aconseguir

copo“: floc

cordillera“: serralada

corpinyo“: cosset

córrer a càrrec“: És una expressió incorrecta. Cal usar verbs com ara ésser (o ser), fer-se o tenir i de vegades cal canviar l’ordre de la frase: La direcció de la pel·lícula és a càrrec de Quentin Tarantino. L’entitat es fa càrrec de les despeses (i no pas: Les despeses corren a càrrec de l’entitat). L’Ajuntament tindrà càrrec de l’organització del recital (i no pas: L’organització del recital correrà a càrrec de l’Ajuntament). També és força estesa la construcció anar a càrrec.

cos de rei, a“: com un rei

cotarro“: És un castellanisme que sol aparèixer en l’expressió “dirigir el cotarro“. La podem canviar per tallar el bacallà o remenar les cireres. De vegades també s’utilitza l’expressió “com està el cotarro“, que té un significat indefinit. Podem canviar-la, per exemple, per com ho tenim, com va la cosa

cuarenton-a“: quadragenari-ària

cuartel“: quarter i caserna

cuarto“: cambra

cuba“: És un castellanisme, i segons el significat el podem canviar per: 1. bóta (recipient per a guardar-hi el vi); 2. cisterna o tanc (dipòsit dels camions o de les embarcacions)

cubet i/o cubito“: glaçó

cubitera“: glaçonera

cuidado“: compte

culebron“: Aquest castellanisme el podem canviar per: serial o bé telenovel·la.

cumpleanys“: aniversari

cundir“: Aquest mot és un castellanisme i, segons el cas, podem usar: 1. estendre’s, escampar-se o córrer (afectar més gent, créixer); 2. retre, rendir, fer llevada o donar de si (fer profit); 3. allargar o durar (s’apliquen a coses que “es consumeixen”: Procura que els diners t’allarguin)

cupo“: Segons el significat, podem substituir aquest castellanisme per: 1. quota (part de pagament que correspon a cada u); 2. contingent (aplicat als sorteigs per al servei militar: L’han declarat excedent de contingent.

curtir“: És un mot castellà. Quan significa “preparar la pell d’animal per ser manufacturada” cal emprar adobar. En lloc de “curtir“, en sentit figurat, podem emprar enfortir o endurir. En les locucions també podem usar avesat -ada i fet -a.

curva“: revolt

Calcs del castellà que podem evitar (II)

Vaja, vaja… ja tocava reemprendre aquest joc de paraules de barbarismes i castellanismes. Sense més preàmbuls… enfilem amb la lletra “B”

baffle“: és una caixa acústica

balonmano“: handbol

bandeja“: safata

bando“: Segons el significat, podem usar: 1. ban (ordre publicada i difosa per una autoritat). 2. bàndol o bandositat (grup polític, sovint pertanyent a un partit)

barco“: Aquest mot no és admès. Per a substituir-lo hi ha, primer de tot, els noms que tenen un significat més genèric, embarcació o nau. I per significats més específics, tenim: 1. barca (embarcació petita i de trajectes curts), 2. navili (nau de guerra), 3. transatlàntic (nau de passatge que fa trajectes llargs) 4. vaixell (nau de guerra o bé nau sòlida que pot fer trajectes llargs)

barnissar“: envernissar

bassura“: escombraries

berberetxo“: catxel, escopinya

biombo“: Barbarisme que podem canviar per mampara o paravent. També separador.

birlar“: pispar

bírria“: Podem substituir aquest castellanisme per diversos mots, com ara esguerro, nyap o rave

bocadillo“: Paraula que hem de substituir per entrepà o badall. També és normatiu sandvitx, tot i que és un anglicisme.

 “bocasses“: Aquest castellanisme el podem substuir per: 1. bocamoll-a o bocafluix-a (que xerra allò que no hauria de xerrar), amb aquest significat, recordem l’expressió ésser fluix de llengua. 2. fanfarró-ona (que es vanagloria de fets o de qualitats, sovint irreals), també podem fer servir l’expressió tenir molta llengua.

bocina“: botzina

bolos“: Terme d’argot del món de l’espectacle i s’usa en les expressions fer bolos o bé anar de bolos“: Podem dir-ne escapades, sortides, actuacions a fora o gira.

bolso“: Aquest castellanisme el podem substituir per bossa o bossa de mà.

boquilla“: broquet

bordillo“: vorada

borrador“: Segons el significat, podem dir: 1. esborrador, 2. esborrany

bronca“: Per aquest castellanisme, podem usar, segons els significat: 1. raons, renyina, 2. esbronc, reny, escridassada.

 “bueno“: És un castellanisme amb diversos significats: 1. assentiment, conformitat: bé, d’acord, va bé, conforme, entesos. 2. suficiència: prou, ja està bé. 3. sorpresa: alça, apa, renoi.

 “bulto“: Segons el significat, podem canviar aquest barbarisme per: 1. embalum, 2. paquet, 3. bony

bursatil“: borsari-ària

Fins aqui la meva llista de la lletra “B”. Us deixo el canal obert per si trobeu a faltar alguna paraula, no dubteu en afegir-la.

l’ @ en el mon

Al llarg de la història, el símbol de l’ @ ha estat utilitzat per moltes finalitats, malgrat mai, abans de la seva aplicació en la informàtica, el seu ús ha estat tant universalment extens. Si en català en diem “arrova” i/o “rova” i en castellà “arroba”, com en diuen d’aquest símbol en altres llengües?

El diari britànic The Guardian va publicar que uns investigadors italians van trobar la primera representació escrita d’aquest símbol. Apareix en una carta enviada per un mercader italià allà l’any 1536 dC, des de la ciutat de Sevilla i destinada a Roma. A la carta, es descriu l’arribada de tres vaixells carregats amb tresors provinents d’Amèrica: “Així, una arrova de vi, que és 1/13 d’un barril, costa 70 o 80 ducats”, va escriure el mercader i representant la paraula arrova amb el símbol @. Arrova és l’equivalent a la quarta part d’un “quintal”, i esdevé d’ “ar-ruba”, pronuncia hispano-àrab de l’àrab rub, “quarta part”.

Aquesta, és una llista amb les denominacions d’aquest signe en algunes llengües del mon:

Anglès: At, Commercial Sign, Arrova.

Francès: Arrobase (també escargot –cargol– o arrobe )

Alemany: At, Klammaraffe o Affenschwanz – cua de mico.

Italià: Chiocciola –cargol.

Grec: Papi o to pap’aki –aneguet.

Holandès: Apestaartje –cua de mico.

Rus: Sobachka – gosset petit.

Japonès: Atto maaku –en la marca.

Suec: Alfaslang –alfa mànega.

Danès: Snabel-a –‘a amb branca o trompa.

Noruec: Kanel-bolle –tortell amb forma d’espiral, com la ensaïmada.

Hongarès: Kukac –cuc o larva.

Rumanès: Coada de maimuta – cua de mico.

Coreà: Gol-baeng-i o dalfaengi –cargol marí.

Eusquera: A Bildua .

Xec i eslovac: Zavinac –tipus d’arangada.

Búlgar: Majmunsko a -‘mono a’- o majmunska – mico.

Estonià: Kommertsmärk –marca comercial.

Frisi: Apesturtsje – cua de mico.

Mandarí: Xiao lao shu -ratolinet- o lao shu hao –marca de ratolí.

Hebreu: Shablul –cargol.

Esperanto: Atelo –mico d’aranya-, heliko –cargol-, po-signo –signe de quantitat exacte– o volvita a -embolcallada.

Lituà: Comercial et -at comercial

Finlandès: Taksa -precio- o kissanhäntä –cua de gat.

Serbi: Majmun -mico– o ludo a –a boja.

Turc: Gül –rosa.

Africà: aapstert –cua de mico.

Font: http://www.elmundo.es/elmundo/navegante.html

Calcs del castellà que podem evitar (I)

Sovint caço paraules, tant escrites com dites, que no son correctes. I no em refereixo pas a la ortografia, també un bon repte (i que segur, segur que s’ha escapat alguna de grossa en aquest escrit), sinó a totes aquelles altres paraules que, en català, no existeixen.

Lluny de ser una entesa, ni de bon tros, i amb tota la humilitat del mon, avui em decideixo a compartir un bon ventall de paraules calcades del castellà que he anat recollint.

Certament, sembla que quan no estem acostumats a sentir segons quines expressions, pot semblar que ens parlen en suahili, però recordo uns quants anys enrere, que els més catalans canviàvem “d’acera”, menjàvem els “berberetxus” amb “palillus”,  jugàvem a “l’ajedreç” i els pares es quedaven “calvus”. Hores d’ara, ja no ens resulta gens estrany canviar de vorera, picar les escopinyes amb els escuradents, jogar a escacs o que els pares es quedin calbs.

Amb molt poquet esforç, podem fer servir la paraula correcta!. N’hi han tantes i tantes que diem malament, que us convido a enriquir aquest petit espai amb les vostres caceres.

Jo, entretant, començo per la lletra A:

a aquestes alçades“: Aquesta expressió gairebé sempre la podem canviar per a hores d’ara. Quan porta un complement, podem fer servir, per exemple, en aquesta època o en aquest punt.

a simple vista“: Aquest castellanisme el podem suplir per: 1. a ull nu (sense l’ajut de cap instrument òptic) 2. a  primera vista (en un primer examen).

abasteixement“: Hem de fer servir abastament o abastiment, proveïment o subministrament. El verb corresponent no serà “abastèixer“, sinó abastar o abastir, proveir o subministrar.

acallar“: Fer callar o emmudir. En sentit figurat, podem emprar verbs com ara apaivagar o arrossegar.

aclarar“: Podem evitar aquest castellanisme fer servir algun dels verbs següents: aclarir, esbandir (o esbaldir, o rabejar) i esclarir. El substantiu corresponent és aclariment, i l’adjectiu, aclaridor-a. No són correctes “aclaració” ni “aclaratori-òria“. Quan aquest verb és usat pronominalment, “aclarar-se“, s’ha de substituir, segons el context, per entendre, entendre-s’hi, entendre’s o sortir-se’n.

acús de rebut“: Les formes correctes per a substituïr aquest castellanisme són justificant de recepció, acusació de recepció o acusament de recepció.

adecentar“: Podem canviar-ho per posar decent, o bé, segons el cas, per agençar, acondiciar.

agobiar“: No és català. Es pot substituir per diversos verbs; per exemple: atabalar, amoïnar, angoixar, aclaparar, ofegar. El substantiu incorrecte “agobio“, el podem suplir per atabalament, angoixa, aclaparament, ofec.

agulletes“: És un barbarisme quan significa “estat de fatiga i adoloriment del cos”. Ho podem substituir per cruiximent, punxades, fiblades, mal d’ossos. Hi ha més expressions que també ens poden ser útils: estar baldat, estar cruixit.

albornòs“: barnús.

a rajatabla“: L’expressió correcte és al peu de la lletra. Són equivalents d’aquesta expressió: rigorosament, estrictament.

al alcanç“: a l’abast

algo“: Quan és pronom, els termes correctes són una cosa, alguna cosa o, en un registre culte, quelcom. En frases interrogatives o condicionals, se sol usar el pronom res. Quan té valor d’adverbi, hem de dir una mica (o un poc, o un xic).

antepassat“: avantpassat-ada.

anticipo“: Amb el significat de “pagament per avançat” podem fer servir noms com ara bestreta, avançada o acompte.

apetxugar“: Castellanisme que podem suplir, segons el cas, per tocar, empassar-se…

apoiar“: No és un mot català. Per al significat de “descansar o fer descansar sobre un suport”, podem fer servir recolzar. Amb el sentit de “sostenir, fer costat”, convé usar donar (o prestar) suport o abonar.

apremiar“: Aquest terme incorrecte, segons el significat podem canviar-lo per: 1. apressar: empènyer algú a fer alguna cosa de pressa. 2. constrènyer: obligar algú a fer alguna cosa. En l’àmbit administratiu, el substantiu erroni “apremi” s’ha de substituir per constrenyiment.

assustar“: espantar.

atiborrar“: Catellanisme que podem suplir, segons el cas, per mots com ara atapeir, farcir, afartar.

averiguar“: Podem canviar-lo per verbs com ara esbrinar i aclarir, o bé per l’expressió treure l’entrellat de.

Fins aqui la meva llista de la lletra “A”. Si se t’acut alguna més…. serà molt ben rebuda!.

Carta de drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes en l’àmbit de la justícia

1. Pots utilitzar el català als jutjats i tribunals ubicats a Catalunya, sense cap entrebanc i sense que t’ho impedeixi ningú.

2. Tens el dret que tot el que diguis davant d’un tribunal de Catalunya es faci constar en la teva llengua.

3. Pots presentar documents en llengua catalana. Si el document ha de tenir efectes fora de l’àmbit lingüístic, els poders públics n’han de gestionar la traducció, sense retards injustificats.

4. Dintre de Catalunya, pots demanar que el procés es dugui a terme completament en la teva llengua.

5. Cap organització prestadora de serveis públics ni cap persona dependent d’administracions que actuen a Catalunya poden al·legar el deconeixement de la llengua catalana davant els jutjats o tribunals.

6. Els poders públics han de promoure l’ús del català a l’àmbit judicial.

Normativa que regula els drets lingüístics:

  • Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
  • Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial
  • Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que va aprovar el Consell d’Europa el 5 de novembre de 1992 i va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001
  • Carta de drets dels ciutadans davant la justícia, aprovada pel Ple del Congrés de Diputats el 16 d’abril de 2002