Calcs del castellà que podem evitar (XIV)

… i amb una ràpida pinzellada, toquem la lletra “O”

octavilla“: volant

ojalà“: tant de bo

ojo“: compte

omplenar“: emplenar

oncle avi“: besoncle

oruga“: eruga

otorgar“: atorgar

overbooking“: sobrereserva

Calcs del castellà que podem evitar (XIII)

Som-hi, doncs, amb la lletra “n”:

ni molt menys“: ni de bon tros, ni de molt i, en segons quins contextos, ni de broma.

nivellar“: anivellar

no haver-hi volta de full“: l’expressió correcta en comptes d’aquest castellanisme és no tenir retop. També hi ha més solucions, com ara no haver-hi més, no tenir solució o ésser irrebatible.

no hi ha dret“: no s’hi val.

no tenir desperdici“: haver-n’hi per a sucar-hi pa o haver-n’hi per a llogar-hi cadires, segons el context.

nombrar“: nomenar i anomenar.

nòria“: sínia.

novatada“: hi ha diversos termes per a evitar aquest castellanisme: quintada, patenta o broma pesada. L’expressió incorrecta “pagar la novatada“, s’ha de substituir per pagar la patenta o bé pagar l’aprenentatge.

nòvio -a“: és un castellanisme molt estès. Els termes correctes, segons el context, són: 1. xicot -a. 2. promès -esa. 3. nuvi – núvia. El verb festejar serveix per a evitar l’expressió “ser nòvios“.

 

Calcs del castellà que podem evitar (XII)

 Toca el torn de la lletra “M”. En el recull de barbarismes més usuals, trobem els següents:

madrina“: padrina

maestria“: forma incorrecta que podem suplir, segons el significat per: 1. mestratge, grau de mestre, en un ofici, o guiatge o ensenyament d’un mestre. 2. mestria, habilitat de mestre.

mailing“: publitramesa

major, al“: a l’engròs

manantial“: deu. Aquí hi ha la deu termal que proveeix el balneari.

mando: comandament

mandon -ona“: manaire

manguera“: mànega

manopla“: manyopla

manossejar“: Segons el significat, podem suplir aquest barbarisme per: 1. grapejar, toquejar o toquerejar, tocar amb les mans repetidament. 2. masegar o maurar, prémer repetidament.

mansana“: illa de cases

maranya“: brega

marimatxo“: gallimarsot

màrmol“: marbre

màstil“: pal

matxacar“: Podem suplir aquest castellanisme per diversos mots, segons el significat: 1. en sentit recte, picar o batre. 2. en sentit figurat, aplicat a una “pugna”: apallissar, fer miques, fer xixines, masegar, deixar cruixit… 3. també en sentit figurat, amb el significat de “persistir en alguna cosa”, podem dir insistir, perseverar… 4. en el bàsquet, “encistellar una pilota amb força vertical” és esmaixar.

matxembrar“: Castellanisme propi del llenguatge de la construcció. Es pot suplir per encadellar, emmetxar, verbs que indiquen diferents maneres d’unir o ajustar dues peces.

medició“: mesurament, dins mesurar.

medir“: amidar

melena“: cabellera

melenut -uda“: cabellut -uda, dins cabellera

membret“: capçalera

mejar el coco” i “menjar el tarro“: escalfar el cap

menor, al por“: al detall

menos“: menys

mermelada“: melmelada

migeval” i “mitgeval“: medieval

mimbre“: vímet

molt, com a“: Aquesta locució és incorrecta. Podem dir pel cap alt o bé a tot estirar. Quan va seguida d’un adverbi, tenim algunes alternatives, com ara posar el verb en gerundi, o bé les expressions tirant llarg i tirant curt.

mosquejar-se“: picar-se

muleta“: crossa

multidisciplinar“: pluridisciplinari -ària

munyeca“: canell

Calcs del castellà que podem evitar (XI)

Recollim aquests mots i expressions amb la lletra “l“:

làbia“: l’expressió tenir làbia o tenir palica, la podem canviar per ser un xerraire, ser un raonetes, ser un enraonador… També podem usar parola, parleria, vèrbola o verbositat.

lacra“: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. xacra: mal físic de resultes d’una malaltia o bé tara moral. 2. flagell o plaga: calamitat que recau sobre un poble.

làmpara“: és un castellanisme. Segons el cas, podem dir: 1. llum (en masculí), aparell que serveix per a il·luminar. 2. làmpada, qualsevol dispositiu que produeixi llum. 3. bombeta. 4. llàntia, llum que conté un dipòsit de líquid combustible.

lanxa“: llanxa

làtigo“: fuet

lejia“: lleixiu

lentejuela“: lluentó

lentilla“: lent de contacte

lio“: embolic

llargandaix“: llangardaix

llàtic“: fuet

llingüístic -a“: lingüístic -a

llistín“: guia telefònica

llògic -a“: lògic -a

lo de menys“: rai

lograr“: és un castellanisme. Normalment el podem substituir per aconseguir o pel sinònim assolir. Algunes altres vegades, sobretot quan es tracta de “premis o resultats”, també hi pot anar bé el verb obtenir. Com a adjectiu, en comptes de lograt -ada podem usar, en alguns contextos, reeixit -ida o bé rodó -ona.

lumbrera“: llumenera

luthier“: violer -a

 

Calcs del castellà que podem evitar (X)

Amb la lletra “j” trobem les següents paraules i expressions:

jabalí“: senglar

jaque“: escac

jarana“: aquest castellanisme el podem canviar per gresca, tabola o barrila.

jefe“: Es un mot castellà que, segons el context, té diversos corresponents en català: 1. cap: té el significat genèric de “persona que ocupa el lloc principal”. 2. director: té el significat específic de “persona que dirigeix una empresa”. 3. patró: és sinònim de director i, específicament, significa “cap d’una embarcació”. 4. mestre (o patró o capità manaies): termes col·loquials. Ep, mestre!, que em podeu donar foc? Sort que tu em fas de patró, perquè no sabríem pas què fer. Sembles el capità manaies: no pares de donar ordres. El derivat castellà jefatura s’ha de canviar per prefectura o direcció.

joystick“: maneta de jocs

jugar un paper“: Expressió incorrecta. Cal canviar el verb jugar per tenir, fer o representar.

Calcs del castellà que podem evitar (IX)

Amb la lletra “i” recollim aquestes paraules:

iema“: gema

iglésia“: església

imborrable“: inesborrable

immediacions“: És un castellanisme que podem canviar per rodalia, voltants, encontorns o qualsevol sinònim.

impàs“: És un gal·licisme no admès en català. Podem suplir-lo per mots com ara cul-de-sac, atzucac o bé per les expressions punt mort i carreró sense sortida.

inalàmbric -a“: És un castellanisme. No hi ha un mot corresponent en català, sinó que s’usa l’expressió sense fil.

inaplaçable“: inajornable

incautar“: És un castellanisme que podem evitar amb diversos verbs: confiscar, requisar, retenir, comissar, decomissar. Els substantius corresponents són confiscació, requisició, retenció, comís i decomís. No és correcte “incautació“.

infundi“: falsedat

ingeni“: enginy

ingenier -a“: enginyer -a

ingertar“: empeltar

injertar“: empeltar

ingle“: engonal

inquebrantable“: És un castellanisme. En sentit figurat, podem dir indestructible o inviolable.

intatxable“: irreprotxable

interfono“: intercomunicador

invadir“: envair

invernacle“: hivernacle

istiu“: estiu

iugular“: jugular

Calcs del castellà que podem evitar (VIII)

Mica a mica anem avançant…

hasta“: fins i fins i tot.

haver-hi que“: Perífrasi d’obligació incorrecta.  Podem emprar caldre o bé haver-se de.

hetxura“: faiçó

hombrera“: musclera

hombro“: espatlla

hortera“: carrincló -ona

hospedar“: allotjar

huella“: Segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. empremta (senyal que es deixa en un objecte, un cos); 2. petjada o petja (senyal que deixa un peu)

Calcs del castellà que podem evitar (VII)

… i arriba el torn de la lletra “G”; engeguem doncs:

gafe: és un castellanisme. L’expressió “ser gafe” o “tenir gafe“, la podem suplir per portar mala sort, portar malastrugança, portar pega, ésser el pot de la pega. En tots els contextos també podem suplir “gafe” per malastru -uga, o bé per malaventurós -osa.

gamusa: és un barbarisme provinent de l’espanyol gamuza, que estricatament vol dir “cabra de muntanya”; en català aquest animal és anomenat isard o camussa. La pell d’aquest animal, de la qual es fan abrics, també rep el nom de camussa. Però no són aptes ni gamusa ni camussa per a anomenar el drap que serveix per a treure la pols. En en aquest cas, en direm, simplement, drap de la pols.

garganta: gola

garrafal: és un castellanisme que podem suplir-lo per fora de mida o bé sinònims com ara colossal, enorme o exorbitant.

gasto: despesa

gatillo: gallet

gavinet: ganivet

gema: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. gemma: pedra preciosa o bé cèl·lula originada a partir d’una protuberància d’una altra cèl·lula. El nom propi Gemma prové del primer d’aquests significats. 2. rovell: part central de l’ou. 3: crema: dolç fet amb rovell d’ou que també s’empra en alguns torrons.

golfo -a: és un castellanisme. Amb el significat de “persona donada al vici”, els mots adequats són viciós -osa, o en algun context, perdulari -ària.

golpisme: colpisme

gordo -a: és un castellanisme. Quan ens referim a persones, podem usar gras – grassa. Si parlem d’objectes, el mot adequat és gruixut -uda. En el cas d’una rifa, el gordo és la grossa. L’adjectiu gord -a és molt poc usat; aplicat a persones vol dir corpulent o bé poc delicat. Quan es refereix a coses significa dur.

gorro: gorra

gragea: dragea

grieta: esquerda

guarro -a: porc -a

guau-guau: bub-bub

guixeta: taquilla

gula: gola

Calcs del castellà que podem evitar (VI)

Animada com un gínjol per les vostres recerques,  faig una nova entrada en aquest tema continuant amb la lletra “F”.

Recordeu que estaré encantada de rebre qualsevol mena de comentari que considereu i, millor encara, si podeu enriquir i ampliar la selecció de barbarismes i castellanismes.

farol: aquest castellanisme el podem suplir per fanfarronada, fanfàrria o faró. Per a suplir el verb “farolejar” hi ha les formes de faronejar, fer farons, fanfarronejar.

farra: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. gresca, tabola, barrila, com a diversió sorollosa. 2. tiberi o tec, com a àpat abundós.

farragós -osa: feixu -uga.

fiambrera: carmanyola.

finiquito: segons el significat, podem usar: 1. liquidació “pagament del deute d’una empresa a un treballador que en plega”. 2. quitança “document que acredita una liquidació.

fletar: noliejar

fletxasso: és un castellanisme que, en sentit literal, podem canviar per cop de fletxa (o cop de sageta). En sentit figurat, amor sobtat, amor a primera vista.

folleto: fullet

follon: merder

forrar-se: folrar-se, dins folre.

forro: folre

frambuesa: gerd

frapar: és un gal·licisme.  Podem canviar-lo per impressionar, commoure, colpir o trasbalsar. L’adjectiu no és “frapant”, sinó impressionant, commovedor o colpidor.

fregona: pal de fregar

fresó: fraga o maduixot

fu ni fa, ni: ni fred ni calor

fulano -a: és un barbarisme. Enmig d’una frase, referint-se a una persona determinada, podem usar tal o en tal. L’expressió “fulano, mengano y zutano” són en tal, en tal i en tal altre. A més, fulano -a, pot tenir algun algun altre significat: 1. home o dona que té relacions amb una persona casada: amant, amistançat -ada, romanço. 2. prostituta: bagassa, meuca, puta.

fundició: foneria

 

Calcs del castellà que podem evitar (V)

Em ve de gust acompanyar aquest post amb aquesta magnífica il·lustració de la Imma Itxart  editada per la revista Cavall Fort el gener del 2007 i en la que proposen el joc de trobar 19 coses que comencen per la lletra protagonista d’avui. Us animeu?

Entretant, descobrim també uns quants barbarismes encapçalats per la lletra “E”. Som-hi, doncs!

empalagós -osa“: apelagós -osa

empalme“: Aquest mot és un castellanisme. Segons el significat, podem usar: 1. empalmament, unió o connexió (acció d’unir pels extrems) 2. enllaç o entroncament (lloc on s’ajunten dues carreteres)

empapar“: amarar

empenyar“: Segons el significat, podem substituir aquest castellanisme per: 1. empenyorar (donar alguna cosa quan no es pot satisfer un deute) 2. obstinar-se (o sinònims com ara entossudir-se, entestar-se quan volem mantenir fermament una determinació o una opinió)

emplear“: És un castellanisme. Cal dir fer servir, o bé sinònims com ara usar o emprar. Quan ens referim a l’àmbit laboral, podem emprar els verbs col·locar, donar feina o ocupar. Tampoc no és correcte empleo, sinó feina o ocupació. L’antònim és desocupació o atur (no desempleo ni paro). L’adjectiu desocupat -ada (o aturat -ada) té per sinònima l’expressió sense feina. Sí que és correcte empleat -ada, amb el significat de “treballador d’un servei públic o d’un establiment comercial”.

empollar“: És un castellanisme. Hem de fer servir el verb estudiar o memoritzar i intensificar-lo amb amb algun adverbi com ara: intensament, fort o de valent. Per a suplir el substantiu empollon podem dir molt estudiós i, en alguns contextos, setciències o saberut -uda.

empotrat -ada“: Castellanisme. Segons a què apliquem aquest adjectiu, podem dir: 1. encastat -ada (té una aplicació àmplia per a objectes col·locats en un buit, com per exemple, per a designar “la cuina o els fogons instal·lats damunt un bastiment”) 2. de paret (s’aplica als armaris amb parets d’obra)

en base a“: Cal suplir aquesta locució per algunes altres expressions o preposicions com ara: d’acord amb, partint de, sobre la base de.

en quant a“: quant a

en sèrio“: de debò

enano“: nan

encimera“: placa de focs

encostipar-se“: constipar-se

enfermer -a“: infermer -a

enfermetat“: malaltia

enganxina“: adhesiu

engordar“: engreixar

engorrós -osa“: enutjós -osa

engrassar“: greixar

engronxar“: gronxar

enradere“: endarrere

enrecordar-se“: recordar-se

enriure’s“: riure’s

ensajar“: assajar

enseguida“: de seguida

ensiamada“: ensaïmada

enterar-se“: Per a evitar aquest castellanisme podem usar, segons el context, adonar-se, assabentar-se, saber.

entranyar“: És un barbarisme. Segons el significat direm: 1. comportar, implicar o tenir. 2. contenir o incloure.

entredit, posar en“: posar entredit

envelop“: sobre

envoltori“: embolcall

enxufar“: Per a substituir aquest castellanisme, en sentit literal hem de dir endollar o connectar. En sentit figurat, podem dir  col·locar i, en alguns casos, apadrinar o fer de bo. El substantiu enxufe, en sentit literal, es pot suplir per endoll; específicament, el mascle de la connexió també es diu clavilla, i la femella, dolla o presa. En sentit figurat, podem canviar enxufe per padrins, influències o moma (No hi ha com tenir padrins. Si treballa és gràcies a les influències. Aquest sí que ha trobat una bona moma)

equis“: ics

esbergínia“: albergínia

escabullir-se“: escapolir-se

escaquejar-se“: escapolir-se

escuet -a“: escarit -ida

esguinç“: esquinç

esmeralda“: maragda

esmerar-se“: Hi ha diverses expressions per a substituir aquest castellanisme: mirar-s’hi, posar cura, fer amb cura, aplicar-se.

espònsor“: patrocinador

esterilla“: estoreta

estribació“: contrafort

estribillo“: tornada

exitós -osa“: Per a suplir aquest castellanisme podem usar l’expressió d’èxit o similars. A vegades també serveix l’adjectiu reeixit -ida (L’estrena fou molt reeixida, i no pas: l’estrena fou molt exitosa)

explosionar“: Segons el significat, canviarem aquest barbarisme per esclatar o explotar, o bé fer esclatar o fer explotar.