Calcs del castellà que podem evitar (II)

Vaja, vaja… ja tocava reemprendre aquest joc de paraules de barbarismes i castellanismes. Sense més preàmbuls… enfilem amb la lletra “B”

baffle“: és una caixa acústica

balonmano“: handbol

bandeja“: safata

bando“: Segons el significat, podem usar: 1. ban (ordre publicada i difosa per una autoritat). 2. bàndol o bandositat (grup polític, sovint pertanyent a un partit)

barco“: Aquest mot no és admès. Per a substituir-lo hi ha, primer de tot, els noms que tenen un significat més genèric, embarcació o nau. I per significats més específics, tenim: 1. barca (embarcació petita i de trajectes curts), 2. navili (nau de guerra), 3. transatlàntic (nau de passatge que fa trajectes llargs) 4. vaixell (nau de guerra o bé nau sòlida que pot fer trajectes llargs)

barnissar“: envernissar

bassura“: escombraries

berberetxo“: catxel, escopinya

biombo“: Barbarisme que podem canviar per mampara o paravent. També separador.

birlar“: pispar

bírria“: Podem substituir aquest castellanisme per diversos mots, com ara esguerro, nyap o rave

bocadillo“: Paraula que hem de substituir per entrepà o badall. També és normatiu sandvitx, tot i que és un anglicisme.

 “bocasses“: Aquest castellanisme el podem substuir per: 1. bocamoll-a o bocafluix-a (que xerra allò que no hauria de xerrar), amb aquest significat, recordem l’expressió ésser fluix de llengua. 2. fanfarró-ona (que es vanagloria de fets o de qualitats, sovint irreals), també podem fer servir l’expressió tenir molta llengua.

bocina“: botzina

bolos“: Terme d’argot del món de l’espectacle i s’usa en les expressions fer bolos o bé anar de bolos“: Podem dir-ne escapades, sortides, actuacions a fora o gira.

bolso“: Aquest castellanisme el podem substituir per bossa o bossa de mà.

boquilla“: broquet

bordillo“: vorada

borrador“: Segons el significat, podem dir: 1. esborrador, 2. esborrany

bronca“: Per aquest castellanisme, podem usar, segons els significat: 1. raons, renyina, 2. esbronc, reny, escridassada.

 “bueno“: És un castellanisme amb diversos significats: 1. assentiment, conformitat: bé, d’acord, va bé, conforme, entesos. 2. suficiència: prou, ja està bé. 3. sorpresa: alça, apa, renoi.

 “bulto“: Segons el significat, podem canviar aquest barbarisme per: 1. embalum, 2. paquet, 3. bony

bursatil“: borsari-ària

Fins aqui la meva llista de la lletra “B”. Us deixo el canal obert per si trobeu a faltar alguna paraula, no dubteu en afegir-la.

l’ @ en el mon

Al llarg de la història, el símbol de l’ @ ha estat utilitzat per moltes finalitats, malgrat mai, abans de la seva aplicació en la informàtica, el seu ús ha estat tant universalment extens. Si en català en diem “arrova” i/o “rova” i en castellà “arroba”, com en diuen d’aquest símbol en altres llengües?

El diari britànic The Guardian va publicar que uns investigadors italians van trobar la primera representació escrita d’aquest símbol. Apareix en una carta enviada per un mercader italià allà l’any 1536 dC, des de la ciutat de Sevilla i destinada a Roma. A la carta, es descriu l’arribada de tres vaixells carregats amb tresors provinents d’Amèrica: “Així, una arrova de vi, que és 1/13 d’un barril, costa 70 o 80 ducats”, va escriure el mercader i representant la paraula arrova amb el símbol @. Arrova és l’equivalent a la quarta part d’un “quintal”, i esdevé d’ “ar-ruba”, pronuncia hispano-àrab de l’àrab rub, “quarta part”.

Aquesta, és una llista amb les denominacions d’aquest signe en algunes llengües del mon:

Anglès: At, Commercial Sign, Arrova.

Francès: Arrobase (també escargot –cargol– o arrobe )

Alemany: At, Klammaraffe o Affenschwanz – cua de mico.

Italià: Chiocciola –cargol.

Grec: Papi o to pap’aki –aneguet.

Holandès: Apestaartje –cua de mico.

Rus: Sobachka – gosset petit.

Japonès: Atto maaku –en la marca.

Suec: Alfaslang –alfa mànega.

Danès: Snabel-a –‘a amb branca o trompa.

Noruec: Kanel-bolle –tortell amb forma d’espiral, com la ensaïmada.

Hongarès: Kukac –cuc o larva.

Rumanès: Coada de maimuta – cua de mico.

Coreà: Gol-baeng-i o dalfaengi –cargol marí.

Eusquera: A Bildua .

Xec i eslovac: Zavinac –tipus d’arangada.

Búlgar: Majmunsko a -‘mono a’- o majmunska – mico.

Estonià: Kommertsmärk –marca comercial.

Frisi: Apesturtsje – cua de mico.

Mandarí: Xiao lao shu -ratolinet- o lao shu hao –marca de ratolí.

Hebreu: Shablul –cargol.

Esperanto: Atelo –mico d’aranya-, heliko –cargol-, po-signo –signe de quantitat exacte– o volvita a -embolcallada.

Lituà: Comercial et -at comercial

Finlandès: Taksa -precio- o kissanhäntä –cua de gat.

Serbi: Majmun -mico– o ludo a –a boja.

Turc: Gül –rosa.

Africà: aapstert –cua de mico.

Font: http://www.elmundo.es/elmundo/navegante.html

No està de més saber que…

… A Internet, els missatges de correu electrònic estàndard són l’equivalent digital de les targetes postals: es poden llegir i, fins i tot, es poden alterar pel camí.

Les amenaces del correu electrònic

L’ús quotidià del correu electrònic genera una falsa sensació de seguretat i cal tenir en compte les amenaces a les que podem estar exposats. Des dels enganys més vells, adoptats del tradicional correu postal, fins els més avançats i dissenyats expressament per la difusió a Internet.

Amb una mica de seny i informació, podem evitar caure de quatre potes en les malèvoles intencions d’uns poca-soltes:

1. El hoax: Un hoax és una falsa alarma distribuïda per correu electrònic en forma de cadena. És un missatge d’engany disfressat sota un text alarmant i en ocasions, fins i tot, catastròfic. Entre els més singulars i coneguts, es troben les velles cadenes de la sort que demanen es re-envïi un determinat missatge a 10, 20 o 30 persones, si és que volem evitar que la “mala sort” ens visiti. També funcionen amb èxit els supòsits que pronostiquen la “bona sort” transcorreguts 30 dies i desprès de no haver trencat la cadena.

2. Les falses alertes de virus: És un dels enganys més usuals i a l’hora eficaços. S’aprofiten de la omnipresència dels virus i del desconeixement general que pot tenir l’internauta. En molts casos es tracten de cadenes francament mal intencionades, que proposen prendre una sèrie de mesures per evitar l’atac de tal o qual virus. El resultat és que l’innocent internauta acaba eliminant de manera voluntària fitxers necessaris per el bon funcionament de l’ordinador i queda completament inutilitzat. A més a més, es pot agreujar quan l’usuari re-envia el missatge d’alerta a tota la llista dels seus contactes.

3. Els enganys piramidals: Hi han cadenes que garanteixen guanys econòmics de manera ràpida mitjançant un sistema piramidal. Es tracta d’apuntar-se en una llista i s’inclouen les dades bancàries. El receptor del missatge haurà d’ingressar petites quantitats en el compte dels tres o quatre primers integrants de la llista, i re-enviar el correu a 20 persones. Se suposa que, transcorregut un mes, haurà guanyat milers d’euros.

El que en realitat s’aconsegueix es caure en la vergonya més absoluta, perquè aquest és el mètode que fan servir els ciberpirates i hackers per fer-se amb les dades bancàries d’un bon grapat d’ingenus.

4. Els cibercaptaires: Una altra cadena relacionada amb el clima econòmic. Els cibercaptaires son persones que pengen una pàgina web en la que expliquen una història trista i demanen la col·laboració desinteressada dels internautes. En uns casos es tracten d’individus que volen pagar-se els estudis universitaris o donar la volta al món i demanen petites aportacions econòmiques. Fins i tot, hi han noies que subhasten la seva virginitat per pagar una operació de l’àvia, i a més a més, aconsegueixen uns minuts de glòria a la televisió. En molts casos, allò que s’explica al web pot ser cert, però molts, es tracten de poca-soltes que han trobat en la solidaritat de molts el viure sense treballar.

La poca-vergonya ha arribat a l’extrem d’obrir comptes en el moment oportú i demanar donacions pels damnificats en desastres naturals, des de les inundacions a la Nova Orleans, fins al darrer terratrèmol o tsunami. Les donacions són molt quantioses, però malauradament mai arriben a les víctimes, sinó a engruixir el compte del delinqüent.

5. Les cadenes solidàries: Com poc, es tracta dels pitjors enganys perqué són els més eficaços. Fan un clam als bons sentiments dels internautes i els demanen que divulguin la informació. Son cadenes que parlen de la terrible història d’un infant que necessita un cor, un gosset perdut durant les vacances, o nens i dones segrestats per xarxes internacionals… Es demana que es divulgui la informació per ajudar a trobar a la persona desapareguda i cents de milers d’internautes s’afanyen a re-enviar el missatge a tota la llista de contactes, personals, empresarials i comercials. En el fons, estan convençuts de realitzar una bona acció social. Ningú comprova en cap moment si aquest nen perdut o la dona segrestada existeixen de debò.

Com saber si el missatge de correu electrònic és un hoax?

En primer lloc, hi ha una pista inconfusible: és un missatge que ens envia un amic, però que està signat per algú a qui no coneixem de res o ni tan sols va signat. En qualsevol cas, el contingut del missatge és alarmant.

En segon lloc, o no aporta proves, o s’invoca a la autoritat de grans empreses, institucions científiques o universitats, però a la pàgina web d’aquestes institucions no apareix la informació a la qual es refereix el missatge.

I en tercer lloc, i segurament l’indici que ens hauria de fer sospitar, s’insisteix en que re-enviem el missatge a tota la llista dels nostres contactes. Fins i tot, molts d’aquests correus ens amenacen amb desgràcies i una condemna eterna si no divulguem el missatge.

Què pretén l’autor d’un hoax?

En els casos dels enganys piramidals, els humanitaris/solidaris i els cibercaptaires, clarament el que persegueix l’autor, és l’enriquiment econòmic.

En els altres casos, senzillament busca satisfer un ego malaltís. De fet, passarà hores enriulant-se mentre pensa en les conseqüències de la broma, i arribarà al grau més alt de satisfacció el dia que qualsevol amic li re-envïi la seva pròpia creació.

Finalment, en altres casos, si els missatges es re-envien sense amagar la identitat dels destinataris, els especialistes dels spams esperen aconseguir llargues bases de dades de correus electrònics que inundaran amb missatges no sol·licitats. I el pitjor, ho aconsegueixen amb la col·laboració entusiasta i desinteressada dels mateixos internautes.

Com podem lluitar contra els hoaxs?

El millor que podem fer és enviar el missatge a la paperera. Tampoc està de més informar-se del tema en llocs com ara http://rompecadenas.com.ar

D’altra banda, l’Associació d’Internautes ha creat AlertaBulos, un servei que permet conèixer els darrers enganys que circulen pel correu electrònic.

Font: http://www3.anaya.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=2067852&id_sello_editorial_web=23&id_sello_VisualizarDatos=23

Calcs del castellà que podem evitar (I)

Sovint caço paraules, tant escrites com dites, que no son correctes. I no em refereixo pas a la ortografia, també un bon repte (i que segur, segur que s’ha escapat alguna de grossa en aquest escrit), sinó a totes aquelles altres paraules que, en català, no existeixen.

Lluny de ser una entesa, ni de bon tros, i amb tota la humilitat del mon, avui em decideixo a compartir un bon ventall de paraules calcades del castellà que he anat recollint.

Certament, sembla que quan no estem acostumats a sentir segons quines expressions, pot semblar que ens parlen en suahili, però recordo uns quants anys enrere, que els més catalans canviàvem “d’acera”, menjàvem els “berberetxus” amb “palillus”,  jugàvem a “l’ajedreç” i els pares es quedaven “calvus”. Hores d’ara, ja no ens resulta gens estrany canviar de vorera, picar les escopinyes amb els escuradents, jogar a escacs o que els pares es quedin calbs.

Amb molt poquet esforç, podem fer servir la paraula correcta!. N’hi han tantes i tantes que diem malament, que us convido a enriquir aquest petit espai amb les vostres caceres.

Jo, entretant, començo per la lletra A:

a aquestes alçades“: Aquesta expressió gairebé sempre la podem canviar per a hores d’ara. Quan porta un complement, podem fer servir, per exemple, en aquesta època o en aquest punt.

a simple vista“: Aquest castellanisme el podem suplir per: 1. a ull nu (sense l’ajut de cap instrument òptic) 2. a  primera vista (en un primer examen).

abasteixement“: Hem de fer servir abastament o abastiment, proveïment o subministrament. El verb corresponent no serà “abastèixer“, sinó abastar o abastir, proveir o subministrar.

acallar“: Fer callar o emmudir. En sentit figurat, podem emprar verbs com ara apaivagar o arrossegar.

aclarar“: Podem evitar aquest castellanisme fer servir algun dels verbs següents: aclarir, esbandir (o esbaldir, o rabejar) i esclarir. El substantiu corresponent és aclariment, i l’adjectiu, aclaridor-a. No són correctes “aclaració” ni “aclaratori-òria“. Quan aquest verb és usat pronominalment, “aclarar-se“, s’ha de substituir, segons el context, per entendre, entendre-s’hi, entendre’s o sortir-se’n.

acús de rebut“: Les formes correctes per a substituïr aquest castellanisme són justificant de recepció, acusació de recepció o acusament de recepció.

adecentar“: Podem canviar-ho per posar decent, o bé, segons el cas, per agençar, acondiciar.

agobiar“: No és català. Es pot substituir per diversos verbs; per exemple: atabalar, amoïnar, angoixar, aclaparar, ofegar. El substantiu incorrecte “agobio“, el podem suplir per atabalament, angoixa, aclaparament, ofec.

agulletes“: És un barbarisme quan significa “estat de fatiga i adoloriment del cos”. Ho podem substituir per cruiximent, punxades, fiblades, mal d’ossos. Hi ha més expressions que també ens poden ser útils: estar baldat, estar cruixit.

albornòs“: barnús.

a rajatabla“: L’expressió correcte és al peu de la lletra. Són equivalents d’aquesta expressió: rigorosament, estrictament.

al alcanç“: a l’abast

algo“: Quan és pronom, els termes correctes són una cosa, alguna cosa o, en un registre culte, quelcom. En frases interrogatives o condicionals, se sol usar el pronom res. Quan té valor d’adverbi, hem de dir una mica (o un poc, o un xic).

antepassat“: avantpassat-ada.

anticipo“: Amb el significat de “pagament per avançat” podem fer servir noms com ara bestreta, avançada o acompte.

apetxugar“: Castellanisme que podem suplir, segons el cas, per tocar, empassar-se…

apoiar“: No és un mot català. Per al significat de “descansar o fer descansar sobre un suport”, podem fer servir recolzar. Amb el sentit de “sostenir, fer costat”, convé usar donar (o prestar) suport o abonar.

apremiar“: Aquest terme incorrecte, segons el significat podem canviar-lo per: 1. apressar: empènyer algú a fer alguna cosa de pressa. 2. constrènyer: obligar algú a fer alguna cosa. En l’àmbit administratiu, el substantiu erroni “apremi” s’ha de substituir per constrenyiment.

assustar“: espantar.

atiborrar“: Catellanisme que podem suplir, segons el cas, per mots com ara atapeir, farcir, afartar.

averiguar“: Podem canviar-lo per verbs com ara esbrinar i aclarir, o bé per l’expressió treure l’entrellat de.

Fins aqui la meva llista de la lletra “A”. Si se t’acut alguna més…. serà molt ben rebuda!.

Carta de drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes en l’àmbit de la justícia

1. Pots utilitzar el català als jutjats i tribunals ubicats a Catalunya, sense cap entrebanc i sense que t’ho impedeixi ningú.

2. Tens el dret que tot el que diguis davant d’un tribunal de Catalunya es faci constar en la teva llengua.

3. Pots presentar documents en llengua catalana. Si el document ha de tenir efectes fora de l’àmbit lingüístic, els poders públics n’han de gestionar la traducció, sense retards injustificats.

4. Dintre de Catalunya, pots demanar que el procés es dugui a terme completament en la teva llengua.

5. Cap organització prestadora de serveis públics ni cap persona dependent d’administracions que actuen a Catalunya poden al·legar el deconeixement de la llengua catalana davant els jutjats o tribunals.

6. Els poders públics han de promoure l’ús del català a l’àmbit judicial.

Normativa que regula els drets lingüístics:

  • Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
  • Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial
  • Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que va aprovar el Consell d’Europa el 5 de novembre de 1992 i va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001
  • Carta de drets dels ciutadans davant la justícia, aprovada pel Ple del Congrés de Diputats el 16 d’abril de 2002