Calcs del castellà que podem evitar (X)

Amb la lletra “j” trobem les següents paraules i expressions:

jabalí“: senglar

jaque“: escac

jarana“: aquest castellanisme el podem canviar per gresca, tabola o barrila.

jefe“: Es un mot castellà que, segons el context, té diversos corresponents en català: 1. cap: té el significat genèric de “persona que ocupa el lloc principal”. 2. director: té el significat específic de “persona que dirigeix una empresa”. 3. patró: és sinònim de director i, específicament, significa “cap d’una embarcació”. 4. mestre (o patró o capità manaies): termes col·loquials. Ep, mestre!, que em podeu donar foc? Sort que tu em fas de patró, perquè no sabríem pas què fer. Sembles el capità manaies: no pares de donar ordres. El derivat castellà jefatura s’ha de canviar per prefectura o direcció.

joystick“: maneta de jocs

jugar un paper“: Expressió incorrecta. Cal canviar el verb jugar per tenir, fer o representar.

Calcs del castellà que podem evitar (IX)

Amb la lletra “i” recollim aquestes paraules:

iema“: gema

iglésia“: església

imborrable“: inesborrable

immediacions“: És un castellanisme que podem canviar per rodalia, voltants, encontorns o qualsevol sinònim.

impàs“: És un gal·licisme no admès en català. Podem suplir-lo per mots com ara cul-de-sac, atzucac o bé per les expressions punt mort i carreró sense sortida.

inalàmbric -a“: És un castellanisme. No hi ha un mot corresponent en català, sinó que s’usa l’expressió sense fil.

inaplaçable“: inajornable

incautar“: És un castellanisme que podem evitar amb diversos verbs: confiscar, requisar, retenir, comissar, decomissar. Els substantius corresponents són confiscació, requisició, retenció, comís i decomís. No és correcte “incautació“.

infundi“: falsedat

ingeni“: enginy

ingenier -a“: enginyer -a

ingertar“: empeltar

injertar“: empeltar

ingle“: engonal

inquebrantable“: És un castellanisme. En sentit figurat, podem dir indestructible o inviolable.

intatxable“: irreprotxable

interfono“: intercomunicador

invadir“: envair

invernacle“: hivernacle

istiu“: estiu

iugular“: jugular

Calcs del castellà que podem evitar (VIII)

Mica a mica anem avançant…

hasta“: fins i fins i tot.

haver-hi que“: Perífrasi d’obligació incorrecta.  Podem emprar caldre o bé haver-se de.

hetxura“: faiçó

hombrera“: musclera

hombro“: espatlla

hortera“: carrincló -ona

hospedar“: allotjar

huella“: Segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. empremta (senyal que es deixa en un objecte, un cos); 2. petjada o petja (senyal que deixa un peu)

Calcs del castellà que podem evitar (VII)

… i arriba el torn de la lletra “G”; engeguem doncs:

gafe: és un castellanisme. L’expressió “ser gafe” o “tenir gafe“, la podem suplir per portar mala sort, portar malastrugança, portar pega, ésser el pot de la pega. En tots els contextos també podem suplir “gafe” per malastru -uga, o bé per malaventurós -osa.

gamusa: és un barbarisme provinent de l’espanyol gamuza, que estricatament vol dir “cabra de muntanya”; en català aquest animal és anomenat isard o camussa. La pell d’aquest animal, de la qual es fan abrics, també rep el nom de camussa. Però no són aptes ni gamusa ni camussa per a anomenar el drap que serveix per a treure la pols. En en aquest cas, en direm, simplement, drap de la pols.

garganta: gola

garrafal: és un castellanisme que podem suplir-lo per fora de mida o bé sinònims com ara colossal, enorme o exorbitant.

gasto: despesa

gatillo: gallet

gavinet: ganivet

gema: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. gemma: pedra preciosa o bé cèl·lula originada a partir d’una protuberància d’una altra cèl·lula. El nom propi Gemma prové del primer d’aquests significats. 2. rovell: part central de l’ou. 3: crema: dolç fet amb rovell d’ou que també s’empra en alguns torrons.

golfo -a: és un castellanisme. Amb el significat de “persona donada al vici”, els mots adequats són viciós -osa, o en algun context, perdulari -ària.

golpisme: colpisme

gordo -a: és un castellanisme. Quan ens referim a persones, podem usar gras – grassa. Si parlem d’objectes, el mot adequat és gruixut -uda. En el cas d’una rifa, el gordo és la grossa. L’adjectiu gord -a és molt poc usat; aplicat a persones vol dir corpulent o bé poc delicat. Quan es refereix a coses significa dur.

gorro: gorra

gragea: dragea

grieta: esquerda

guarro -a: porc -a

guau-guau: bub-bub

guixeta: taquilla

gula: gola

Calcs del castellà que podem evitar (VI)

Animada com un gínjol per les vostres recerques,  faig una nova entrada en aquest tema continuant amb la lletra “F”.

Recordeu que estaré encantada de rebre qualsevol mena de comentari que considereu i, millor encara, si podeu enriquir i ampliar la selecció de barbarismes i castellanismes.

farol: aquest castellanisme el podem suplir per fanfarronada, fanfàrria o faró. Per a suplir el verb “farolejar” hi ha les formes de faronejar, fer farons, fanfarronejar.

farra: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. gresca, tabola, barrila, com a diversió sorollosa. 2. tiberi o tec, com a àpat abundós.

farragós -osa: feixu -uga.

fiambrera: carmanyola.

finiquito: segons el significat, podem usar: 1. liquidació “pagament del deute d’una empresa a un treballador que en plega”. 2. quitança “document que acredita una liquidació.

fletar: noliejar

fletxasso: és un castellanisme que, en sentit literal, podem canviar per cop de fletxa (o cop de sageta). En sentit figurat, amor sobtat, amor a primera vista.

folleto: fullet

follon: merder

forrar-se: folrar-se, dins folre.

forro: folre

frambuesa: gerd

frapar: és un gal·licisme.  Podem canviar-lo per impressionar, commoure, colpir o trasbalsar. L’adjectiu no és “frapant”, sinó impressionant, commovedor o colpidor.

fregona: pal de fregar

fresó: fraga o maduixot

fu ni fa, ni: ni fred ni calor

fulano -a: és un barbarisme. Enmig d’una frase, referint-se a una persona determinada, podem usar tal o en tal. L’expressió “fulano, mengano y zutano” són en tal, en tal i en tal altre. A més, fulano -a, pot tenir algun algun altre significat: 1. home o dona que té relacions amb una persona casada: amant, amistançat -ada, romanço. 2. prostituta: bagassa, meuca, puta.

fundició: foneria

 

Un client descontent

He trobat a la xarxa aquest escrit digne de tota mena de comentaris. El  comparteixo amb vosaltres amb la recomanació i exemple del que cal evitar en escriure qualsevol carta de reclamació. Això si, el descontent de l’emisor queda ben palès.  😉

Calcs del castellà que podem evitar (V)

Em ve de gust acompanyar aquest post amb aquesta magnífica il·lustració de la Imma Itxart  editada per la revista Cavall Fort el gener del 2007 i en la que proposen el joc de trobar 19 coses que comencen per la lletra protagonista d’avui. Us animeu?

Entretant, descobrim també uns quants barbarismes encapçalats per la lletra “E”. Som-hi, doncs!

empalagós -osa“: apelagós -osa

empalme“: Aquest mot és un castellanisme. Segons el significat, podem usar: 1. empalmament, unió o connexió (acció d’unir pels extrems) 2. enllaç o entroncament (lloc on s’ajunten dues carreteres)

empapar“: amarar

empenyar“: Segons el significat, podem substituir aquest castellanisme per: 1. empenyorar (donar alguna cosa quan no es pot satisfer un deute) 2. obstinar-se (o sinònims com ara entossudir-se, entestar-se quan volem mantenir fermament una determinació o una opinió)

emplear“: És un castellanisme. Cal dir fer servir, o bé sinònims com ara usar o emprar. Quan ens referim a l’àmbit laboral, podem emprar els verbs col·locar, donar feina o ocupar. Tampoc no és correcte empleo, sinó feina o ocupació. L’antònim és desocupació o atur (no desempleo ni paro). L’adjectiu desocupat -ada (o aturat -ada) té per sinònima l’expressió sense feina. Sí que és correcte empleat -ada, amb el significat de “treballador d’un servei públic o d’un establiment comercial”.

empollar“: És un castellanisme. Hem de fer servir el verb estudiar o memoritzar i intensificar-lo amb amb algun adverbi com ara: intensament, fort o de valent. Per a suplir el substantiu empollon podem dir molt estudiós i, en alguns contextos, setciències o saberut -uda.

empotrat -ada“: Castellanisme. Segons a què apliquem aquest adjectiu, podem dir: 1. encastat -ada (té una aplicació àmplia per a objectes col·locats en un buit, com per exemple, per a designar “la cuina o els fogons instal·lats damunt un bastiment”) 2. de paret (s’aplica als armaris amb parets d’obra)

en base a“: Cal suplir aquesta locució per algunes altres expressions o preposicions com ara: d’acord amb, partint de, sobre la base de.

en quant a“: quant a

en sèrio“: de debò

enano“: nan

encimera“: placa de focs

encostipar-se“: constipar-se

enfermer -a“: infermer -a

enfermetat“: malaltia

enganxina“: adhesiu

engordar“: engreixar

engorrós -osa“: enutjós -osa

engrassar“: greixar

engronxar“: gronxar

enradere“: endarrere

enrecordar-se“: recordar-se

enriure’s“: riure’s

ensajar“: assajar

enseguida“: de seguida

ensiamada“: ensaïmada

enterar-se“: Per a evitar aquest castellanisme podem usar, segons el context, adonar-se, assabentar-se, saber.

entranyar“: És un barbarisme. Segons el significat direm: 1. comportar, implicar o tenir. 2. contenir o incloure.

entredit, posar en“: posar entredit

envelop“: sobre

envoltori“: embolcall

enxufar“: Per a substituir aquest castellanisme, en sentit literal hem de dir endollar o connectar. En sentit figurat, podem dir  col·locar i, en alguns casos, apadrinar o fer de bo. El substantiu enxufe, en sentit literal, es pot suplir per endoll; específicament, el mascle de la connexió també es diu clavilla, i la femella, dolla o presa. En sentit figurat, podem canviar enxufe per padrins, influències o moma (No hi ha com tenir padrins. Si treballa és gràcies a les influències. Aquest sí que ha trobat una bona moma)

equis“: ics

esbergínia“: albergínia

escabullir-se“: escapolir-se

escaquejar-se“: escapolir-se

escuet -a“: escarit -ida

esguinç“: esquinç

esmeralda“: maragda

esmerar-se“: Hi ha diverses expressions per a substituir aquest castellanisme: mirar-s’hi, posar cura, fer amb cura, aplicar-se.

espònsor“: patrocinador

esterilla“: estoreta

estribació“: contrafort

estribillo“: tornada

exitós -osa“: Per a suplir aquest castellanisme podem usar l’expressió d’èxit o similars. A vegades també serveix l’adjectiu reeixit -ida (L’estrena fou molt reeixida, i no pas: l’estrena fou molt exitosa)

explosionar“: Segons el significat, canviarem aquest barbarisme per esclatar o explotar, o bé fer esclatar o fer explotar.

Calcs del castellà que podem evitar (IV)

… i uns quants més barbarismes i castellanismes, encapçalats per la lletra “D”

de peu“: Aquesta locució és incorrecta. Podem suplir-la per dret-a, bo i dret-a, a peu dret o dempeus.

de quan en quan“: de tant en tant

de repent“: de sobte

debacle“: desfeta

decimonònic-a“: vuitcentista

decodificador“: descodificador

deletrejar“: lletrejar

derramar“: vessar

derrame“: vessament

derrotxar“: malbaratar

des de luego“: És un castellanisme. Quan forma part d’una frase, podem fer servir per descomptat o sens dubte: Jo també vindré a la festa, per descomptat. Sens dubte, es tracta d’una reacció atípica. Hi ha casos en què l’ús de des de luego és merament de reforç; aleshores, cal girar la frase per col·locar-hi aquest reforç: Això no és en absolut el que m’esperava (i no pas: Des de luego, això no és el que m’esperava). Quan és una exclamació aïllada, hi ha més formes: i tant!, és clar!

desahuciar“: desnonar

desaigüe“: desguàs (dins desguassar)

desarrollar“: desenvolupar o exercir

descabellat-ada“: És un castellanisme que té dos equivalents, segons el sentit: 1. desgavellat -ada: sense ordre, sense coherència. Tambè podem usar el modisme sense cap ni peus. 2. escabellat -ada: amb els cabells desendreçats.

desechable“: Adjectiu castellà que podem canviar per construccions com ara d’un sol ús, d’ús limitat.

desempenyar“: exercir

desempleo“: desocupació

desmadrar-se“: descontrolar-se

desmadre“: disbauxa

desmenussar“: esmicolar

despampanant“: espaterrant

desparpajo“: desimboltura

despedir“: acomiadar

despedida“: comiat

despegar“: envolar-se

despejar“: És un castellanisme que té diversos corresponents en català: 1. aclarir-se (el cel); 2. desallotjar o desembarassar (d’un espai); 3. desvetllar (una persona adormida); 4. aïllar (una incògnita, en matemàtiques). L’adjectiu incorrecte despejat -ada s’ha de suplir, segons el significat, per clar -a o net -a (el cel), espavilat -ada (una persona)

desperdiciar“: És un castellanisme que podem suplir per: 1. desaprofitar; 2. malbaratar, malversaar, malgastar o dilapidar. El substantiu desperdici també s’ha de suplir, segons el sentit, per desaprofitament o malbaratament. Quan significa “objecte per llençar” se’n pot dir, per exemple, deixalla. L’expressió figurada “no tenir desperdici” és, correctament, haver-n’hi per a sucar-hi pa o haver-n’hi per a llogar-hi cadires.

despilfarrar“: malbaratar

despotricar“: malparlar

despreciar“: menysprear

destartalat -ada“: Per a evitar aquest castellanisme, quan vol dir “deteriorat per l’ús”, podem dir tronat -ada. En un altre sentit, també podem usar, per exemple, desmanegat -ada.

destemps, a“: a deshora

devengar“: És un castellanisme provinent del llenguatge jurídic i administratiu. La forma catalana és redituar (donar tal rèdit a una cosa) o bé produir, originar, tenir efecte, segons cada context.

disfrutar“: És un castellanisme. Segons el context podem dir: 1. col·loquialment, divertir-se, passar-s’ho bé o xalar. 2. formalment, gaudir o fruir. 3. en alguns contextos també poden ser adequats: treure profit, assaborir, esplaiar-se, delectar-se.

ditxós -osa“: És un castellanisme. En una frase exclamativa, podem dir maleït -ïda o bé servir-nos d’expressions com diantre de, tornem-hi amb, dimoni de o renoi de. En altres contextos, cal dir feliç, o bé usar sinònims com benaurat -ada, sortós -osa.

doble fil, arma de“: arma de doble tall

dominguero -a“: pixapins

dormir-se“: adormir-se

dret, no hi ha“: no s’hi val

Calcs del castellà que podem evitar (III)

… i enfilem, sense preàmbuls, amb la lletra “C”

cabalgata“: cavalcada

cadera“: maluc

calentador“: escalfador

callo“: Segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. durícia, 2. ull de poll, 3. tripes

camarot“: cabina

camilla“: baiard

candau“: cadenat

candelabro“: canelobre

canica“: bala

canyeria“: canonada

capa caiguda, de“: de baixa i/o a mal borràs

capullo“: Segons el significat, podem fer servir: 1. capoll (embolcall reproductor d’alguns insectes), 2. poncella o capoll (flor abans d’obrir-se), 3. estúpid i/o torracollons (termes ofensius)

caradura“: barrut-uda

carajillo“: cigaló

carinyo“: 1. afecte, estima o estimació; 2. amor meu, vida meva

cas, venir al“: fer al cas

casi“: gairebé

catarata“: cascada i cataracta

catejar“: Segons el grau de formalitat, podem fer servir els mots següents: 1. suspendre; 2. tombar o carabassejar

catxejar“: escorcollar

catxondo“: Segons els significat, aquest barbarisme el podem canviar per: 1. divertit, graciós (que té acudits que fan gràcia); 2: calent (ple de desig sexual)

caure la nit, al“: a boca de fosc

chapuza“: Aquest castellanisme el podem suplir per nyap, bunyol, pegot, esguerro. L’adjectiu “chapucero” es pot canviar per barroer, sapastre o potiner.

colilla“: burilla

colmado“: adrogueria

columpiar“: gronxar

colxoneta“: matalasset

compact disc“: disc compacte

compostura“: Segons el significat, aquest castellanisme el podem canviar per: 1. bones maneres (comportament educat); 2. serenor (calma interior)

conseguir“: aconseguir

copo“: floc

cordillera“: serralada

corpinyo“: cosset

córrer a càrrec“: És una expressió incorrecta. Cal usar verbs com ara ésser (o ser), fer-se o tenir i de vegades cal canviar l’ordre de la frase: La direcció de la pel·lícula és a càrrec de Quentin Tarantino. L’entitat es fa càrrec de les despeses (i no pas: Les despeses corren a càrrec de l’entitat). L’Ajuntament tindrà càrrec de l’organització del recital (i no pas: L’organització del recital correrà a càrrec de l’Ajuntament). També és força estesa la construcció anar a càrrec.

cos de rei, a“: com un rei

cotarro“: És un castellanisme que sol aparèixer en l’expressió “dirigir el cotarro“. La podem canviar per tallar el bacallà o remenar les cireres. De vegades també s’utilitza l’expressió “com està el cotarro“, que té un significat indefinit. Podem canviar-la, per exemple, per com ho tenim, com va la cosa

cuarenton-a“: quadragenari-ària

cuartel“: quarter i caserna

cuarto“: cambra

cuba“: És un castellanisme, i segons el significat el podem canviar per: 1. bóta (recipient per a guardar-hi el vi); 2. cisterna o tanc (dipòsit dels camions o de les embarcacions)

cubet i/o cubito“: glaçó

cubitera“: glaçonera

cuidado“: compte

culebron“: Aquest castellanisme el podem canviar per: serial o bé telenovel·la.

cumpleanys“: aniversari

cundir“: Aquest mot és un castellanisme i, segons el cas, podem usar: 1. estendre’s, escampar-se o córrer (afectar més gent, créixer); 2. retre, rendir, fer llevada o donar de si (fer profit); 3. allargar o durar (s’apliquen a coses que “es consumeixen”: Procura que els diners t’allarguin)

cupo“: Segons el significat, podem substituir aquest castellanisme per: 1. quota (part de pagament que correspon a cada u); 2. contingent (aplicat als sorteigs per al servei militar: L’han declarat excedent de contingent.

curtir“: És un mot castellà. Quan significa “preparar la pell d’animal per ser manufacturada” cal emprar adobar. En lloc de “curtir“, en sentit figurat, podem emprar enfortir o endurir. En les locucions també podem usar avesat -ada i fet -a.

curva“: revolt