Calcs del castellà que podem evitar (XVII)

També trobem un bon grapat de castellanismes i barbarismes encapçalats amb la lletra “r”:

radere: La forma correcta és darrere. Pel que fa a l’adjectiu, és darrer -a (i no pas rader -a)

ràfting: descens en bot. No cal usar l’anglicisme ràfting.

rajatabla: al peu de la lletra. Són equivalents d’aquesta expressió: rigorosament, estrictament.

rapapolvo: arrambatge. Hi ha moltes paraules o expressions que volen dir això mateix: reny, renyada, allisada, esbronc, estirada d’orelles, fregada d’orelles…

rato: estona

reaci – reàcia: refrectari -ària. En alguns contextes, ens pot servir poc inclinat -ada.

reanudar i reemprendre: reprendre

recader: ordinari. També en podem dir, en alguns contextos, transportista o propi.

recado: encàrrec

recapacitar: reflexionar

reconeixible: recognoscible . Té el sinònim reconeixedor -a. L’antònim és irrecognoscible (o irreconeixedor -a)

redada: batuda

rehén: ostatge

relleno -a: facit -ida

relleu, posar de: posar en relleu

rematxar: reblar

remendar: adobar. El substantiu corresponent és adob (i no remiendo). He portat les sabates a adobar.

reparo: Per a evitar aquest castellanisme podem fer servir mots com ara objecció, però, inconvenient, dubte, etc.

repent, de: de sobte

retaguàrdia: rereguarda

retén: Podem suplir aquest castellanisme per guàrdia, reforç o reserva, segons el context. Quan s’usa com a nom col·leciu, podem afegir-hi la paraula equip (o sinònims).

retrassar: És un castellanisme. Cal usar algun d’aquests dos verbs: 1. retardar: se sol fer servir quan indiquem un concepte de temps. (Pensa a retardar el rellotge aquesta nit). 2. endarrerir: se sol fer servir quan expressem un concepte d’espai. (Esperem-lo, que s’ha endarrerit). Amb un ús pronominal, també vol dir “demorar-se, deixar-se de fer o de pagar“.

rimbombant: altisonant

roce: fregadís

rompeoles: escullera

ronyonera: escarsella

ròtul: rètol

rumorejar-se: Hi ha diverses maneres de substituir aquest calc del castellà: dir (o dir-se), córrer el rumor, córrer la brama

el Saluda

El “Saluda” és un escrit breu que s’usa per a transmetre notificacions, invitacions, felicitacions i, en general, qualsevol tipus de comunicació de caràcter cerimoniós.

A efectes pràctics, se sol fer servir el paper tipus DIN A4, tot i que, tradicionalment s’ha d’usar paper de mida quartilla, de molt bona qualitat i de color blanc, marfil o gris pàl·lid.

Aquest escrit, té certes particularitats que el distingeixen d’altres tipus de comunicats usuals en el món empresarial:

  • No va signat per a la persona que el remet.
  • La redacció és en tercera persona.
  • No figura l’adreça del destinatari.
  • Té un format establert.

A la capçalera hi ha d’anar el càrrec o el nom complert de la persona que el remet i, tot seguit ha de figurar la paraula “SALUDA”, centrada i destacada amb una lletra de mida més gran que la resta del text i, en molts casos, de diferent tipus.

En el cos del document, escriurem el nom de la persona a qui va adreçat, també centrat i diferenciat. Tot seguit, s’exposa el motiu de la comunicació.

El tancarem amb el nom i cognoms del remitent i una frase cortès, del tipus “i aprofita l’avinentesa per oferir-li la seva consideració més distingida”. Finalment, hi escriurem la localitat i la data.

Al peu de l’escrit, indicarem els telèfons on poden confirmar l’assistència i, si s’escau, la etiqueta que s’exigeix en el vestit, com ara vestit fosc, de jaqué o còctel.

Personalment, el “Saluda” m’agrada especialment perquè resulta molt pràctic a tots els efectes i el recomano per altres tipus de comunicats com ara de reclamació d’honoraris o canvis de dades de contacte, com de números de telèfon i adreces professionals. El seu text breu i concís, no permet cap mena de dubte i, com que no necessita la signatura de qui ho remet, resulta molt còmode tant per el/la professional com per el seu secretari o secretària en avançar la tasca.

Model de SALUDA

Calcs del castellà que podem evitar (XVI)

Arrepleguem uns quants castellanismes amb la nostra protagonista d’avui:

quant abans“: com més aviat millor

quant més“: a mesura que

quarenton -a“: quadragenari -ària

quarto“: cambra

quasibé“: els mots correctes són quasi i gairebé

quatrillisso -a“: bessó -ona

què tal“: Per a substituir aquest castellanisme, podem recórrer a les formes com va, com anem. Quan l’expressió introdueix una frase, podem utilitzar senzillament com o bé què. Com t’has trobat aquest matí? i no pas Què tal t’has trobat aquest matí?

què va!“: És un castellanisme que podem substituir, per exemple, per: no!; no, i ara!; ca! o fuig!

querida“: Barbarisme que sol rebre el significat de “dona que té relacions amb un home casat”. Podem canviar-lo per amant, amistançada, romanço.

quiniela“: travessa

quico“: blat de moro

quinqui“: pispa

 

 

Calcs del castellà que podem evitar (XV)

Vet aquí els paranys de la lletra “P”:

palco“: llotja

palica“: parola

palillo“: escuradents

palo santo“: caqui

palomilla“: femella d’orelles. Designa una femella de rosca, proveïda d’unes orelles per a caragolar-se més fàcilment. Abans les bicicletes tenien una femella d’orelles a cada roda.

palomita“: crispeta

pantorrilla“: tou de la cama

panyal“: bolquer

papanates“: babau

papilles“: farinetes

parafernàlia“: Aquest barbarisme el podem substituir per aparat o el seu sinònim faramalla. A segons quins actes polítics hi ha massa faramalla.

paro“: desocupació

parranda“: És un mot castellà que podem canviar, per exemple, per gresca, borina o gatzara.

parte“: comunicat

partenaire“: Generalment, per a anomenar algú “que té part en alguna cosa”, hi ha el mot parçoner -a. Tanmateix, segons el context, també podem fer servir company -a, parella, associat -ada o col·laborador -a. Tampoc no és català “partner“.

parxe“: És un castellanisme. Segons el significat, podem dir: 1. pegat: tros de tela o d’una matèria semblant que s’enganxa. 2. pedaç: tros de roba que tapa un forat d’una peça de vestir. 3. emplastre: preparació medicinal posada en un drap i aplicada a una part del cos. Amb aquest sentit, també podem usar pegat.

passacalle“: cercavila   

"Apunt d'en Marc Cortés. Moltes gràcies!!!"

 

 

 

passar pel tubo” i “passar per l’aro“: L’expressió correcta és passar per l’adreçador.

passe“: La paraula castellana “pase” té diversos significats. Per això, segons el cas, podem dir: 1. passi: document per a entrar en un lloc, fer ús d’un servei, etc. 2. desfilada: s’aplica en l’àmbit militar i també, per exemple, en el de la moda. 3. projecció: parlant de pel·lícules o de cintes de vídeo.

patada“: puntada de peu

patejar-se“: És un castellanisme que, segons el significat, podem suplir per: 1. córrer, recórrer, resseguir… 2. rebentar-se: col·loquialment, “desprendre”. S’ha rebentat tots els estalvis en quatre dies.

patós -osa“: Podem suplir aquest castellanisme, segons el context, per pocatraça, graponer -a, maldestre -a, barroer -a

paulatí -ina“: gradual

peató“: vianant

pedido“: comanda

pedrea“: premis menors

pegament“: cola

pelma“: pesat

pepinillo“: cogombre salvatge

pepino“: cogombre

per lo demés“: Locució calcada del castellà, que s’ha de canviar per fora d’això, a part d’això, llevat d’això, això a part

per totes parts“: arreu

per últim“: És una expressió incorrecta. Podem substituir-la, per exemple, per finalment, per acabar o a l’últim.

permanèixer“: Hi ha diversos mots que poden substituir aquest barbarisme: romandre, estar (o estar-se), restar, continuar.

pervindre“: avenir

pesadilla“: malson

pèsam“: condol

petxuga“: pit

pico“: És un castellanisme. Quan volem indicar la “quantitat que excedeix un nombre rodó”, podem usar escaig. Hi ha maneres més planeres d’expressar aquest concepte: més de, passar deHi havia més de cent persones (i no pas: cent i pico persones). Aquell home passa de setanta anys (i no pas: té setanta anys i pico). En parlar d’hores sovint escau de fer servir l’adjectiu tocats -ades. Són les cinc tocades.

pillo -a“: murri – múrria

piropo“: És un castellanisme. Podem dir-ne, segons el context, floreta, amoretes o galanteria.

pitar“: És un barbarisme. En sentit real, segons el cas, podem usar xiular o tocar la botzina. En sentit figurat, els mots adequats són rutllar i funcionar. Em sembla que aquesta moto ja no rutlla. Els substantius “pito” i “pitada” s’han de substituir per xiulet i xiulada. L’expressió “sortir pitantés, correctament, fugir correntsfugir cames ajudeu-me.

plaç“: terme

plasta“: És un castellanisme usat col·loquialment. Podem dir-ne pesat -ada, paparra, llagasta.

play-off“: És un anglicisme usat en llenguatge esportiu. Podem substituir-lo per lligueta final o lliga de finalistes.

plumero“: És una paraula castellana que podem substituir per plomall. L’expressió “veure el plumero” s’ha de canviar per veure el llautó.

plumier“: plomer

poc a poc“: a poc a poc

poder amb“: És una expressió incorrecta. Es recomana d’usar el verb poder amb un infinitiu. Avui en Goku no ha pogut vèncer el monstre (i no pas: no ha pogut amb el monstre). Amb un sentit més figurat, poden escaure-hi verbs com ara sortir-se’n o reeixir.

polac -a“: polonès -esa

polilla“: arna

polvo“: És un castellanisme amb molts significats. Entre els més usuals es destaquen: 1. pólvores, pols: en plural, “substància sòlida reduïda a partícules finíssimes”. 2. clau, pardalada, cardada, com a vulgarisme per a designar l’acte sexual.

pònting“: salt de pont

porcentatge“: percentatge

posicionar“: Aquest verb no és admès. El podem substituir per situar, col·locar… En sentit figurat, també és incorrecte “posicionar-se“. Podem dir, per exemple, prendre posició, situar-se o definir-se. També és incorrecte el substantiu “posicionament” que podem canviar per posició o presa de posició.

positiu, donar“: En una prova antidopatge: no passar o bé algunes altres solucions: L’atleta no ha passat la prova antidopatge (i no pas: L’atleta ha donat positiu en una prova antidopatge) Li han trobat cocaïna en el control antidopatge (i no pas: Ha donat positiu de cocaïna en el control antidopatge)

prenda“: Segons el significat, podem substituir aquest castellanisme per: 1. peça: de roba. 2. penyora: garantia de pagament. Per a substituir el castellanisme “prendar-se“, podem dir enamorar-se, encaterinar-se. Les frases en què aparegui l’expressió “quedar-se prendat -ada“, les hem de construir amb l’expressió robar el cor. Aquella noia li ha robat el cor (i no pas: S’ha quedat prendat d’aquella noia)

primo, fer el“: fer el préssec

pringar“: Per a suplir aquest castellanisme podem fer servir verbs com ara enllardar, empastifar, enllefiscar. L’adjectiu “pringós -osa” el podem suplir per llardós -osa, enganxós -osa, enganxifós -osa, llefiscós -osa… Vulgarment hi ha qui utilitza “pringar” amb el sentit de “tenir una experiència negativa”; podem canviar-ho per fotre’s, fúmer-se, fer-se fotre, fer-se fúmer, fer-se retratar… Quan vol dir simplement “haver de fer una feina a contracor” també podem dir pencar. L’expressió “estar pringat” és substituible, segons el context, per estar fotut (o fumut, o cardat), haver llepat, haver begut oli, haver tocat el rebre

promig“: mitjana

propassar-se“: excedir-se

pulgada“: polzada

pulveritzar“: polvoritzar

putejar“: És un vulgarisme que podem canviar per tocar la pera, tocar els collons, emprenyar. En un context no tan vulgar podem dir fer la vida impossible, mortificar, empipar

Calcs del castellà que podem evitar (XIV)

… i amb una ràpida pinzellada, toquem la lletra “O”

octavilla“: volant

ojalà“: tant de bo

ojo“: compte

omplenar“: emplenar

oncle avi“: besoncle

oruga“: eruga

otorgar“: atorgar

overbooking“: sobrereserva

Calcs del castellà que podem evitar (XIII)

Som-hi, doncs, amb la lletra “n”:

ni molt menys“: ni de bon tros, ni de molt i, en segons quins contextos, ni de broma.

nivellar“: anivellar

no haver-hi volta de full“: l’expressió correcta en comptes d’aquest castellanisme és no tenir retop. També hi ha més solucions, com ara no haver-hi més, no tenir solució o ésser irrebatible.

no hi ha dret“: no s’hi val.

no tenir desperdici“: haver-n’hi per a sucar-hi pa o haver-n’hi per a llogar-hi cadires, segons el context.

nombrar“: nomenar i anomenar.

nòria“: sínia.

novatada“: hi ha diversos termes per a evitar aquest castellanisme: quintada, patenta o broma pesada. L’expressió incorrecta “pagar la novatada“, s’ha de substituir per pagar la patenta o bé pagar l’aprenentatge.

nòvio -a“: és un castellanisme molt estès. Els termes correctes, segons el context, són: 1. xicot -a. 2. promès -esa. 3. nuvi – núvia. El verb festejar serveix per a evitar l’expressió “ser nòvios“.

 

La virtut de la discreció

Per a les persones que exercim la professió del secretariat, la discreció és condició sine qua non. Però, més enllà de ser exigible a aquesta o a qualsevol altre professió, es converteix en una virtut admirable quan hom cultiva i mima aquest extraordinari valor.

Habilitats com la sensatesa, el tacte, la reserva en les accions, la prudència i la elegància, són qualitats que ens enalteixen, no només a nosaltres mateixos, sinó també a les persones que més ens estimem i mereixen del nostre respecte.

La reserva del que no fa sinó allò que convé de fer, que diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat, el tacte per parlar o de fer, fa al cas a la manera de ser i de comportar-se. Sovint complicat, si tenim en compte que les persones, amb l’ànim de voler ser perspicaços, aguts o originals, ensopeguem amb l’estupidesa.

La discreció és saber protegir les intimitats de la vida pròpia i de la vida aliena, que poden anar des de secrets que sabem d’altres, desitjos inconclusos, frustracions, pors, insatisfaccions o ambicions que han quedat a mig camí.

Una persona discreta no invadirà ni violentarà, a més, la intimitat d’altri. No farà comentaris que puguin irritar a altres persones, que les incomodin i que les violentin. No farà preguntes inoportunes, ni en públic ni en privat. No preguntarà a boca de canó , per exemple, què guanya o quant li ha costat el vestit que porta, tampoc si ha provat les drogues o de la seva inclinació sexual.

És fonamental fer un esforç per entendre i practicar el concepte de la discreció social, també en la comunicació 2.0, tan estesa, hores d’ara, en les xarxes socials i relacionar-nos amb les persones i/o els perfils socials respectant l’estatus, la competició, la reputació i els seus estàndards.

Depèn del seny i del sentit comú el parlar o escriure amb mesura. Sovint, la indiscreció és una incontinència verbal, una mania de repetir les coses en qualsevol lloc i davant de qualsevol persona. És un vici personal i una falta de tacte i de prudència.

La indiscreció no està penada per la llei com a tal, només les seves conseqüències, però si que està penada per la vergonya i la serietat de les altres persones. Penada per l’empobriment que li suposa a aquell que ha estat indiscret.

El remei és adonar-se que se’ns escapa la llengua. Es tracta de fer servir el criteri: tenir el criteri de quan s’ha de dir alguna cosa o millor callar, i no pas perquè sigui dolent dir-ho, sinó perquè és millor mantenir la discreció i guardar i preservar la intimitat i la privacitat de les persones. És una qüestió d’entrenament.

“Hom és amo del que calla i esclau del que parla”
Sigmund Freud

Calcs del castellà que podem evitar (XII)

 Toca el torn de la lletra “M”. En el recull de barbarismes més usuals, trobem els següents:

madrina“: padrina

maestria“: forma incorrecta que podem suplir, segons el significat per: 1. mestratge, grau de mestre, en un ofici, o guiatge o ensenyament d’un mestre. 2. mestria, habilitat de mestre.

mailing“: publitramesa

major, al“: a l’engròs

manantial“: deu. Aquí hi ha la deu termal que proveeix el balneari.

mando: comandament

mandon -ona“: manaire

manguera“: mànega

manopla“: manyopla

manossejar“: Segons el significat, podem suplir aquest barbarisme per: 1. grapejar, toquejar o toquerejar, tocar amb les mans repetidament. 2. masegar o maurar, prémer repetidament.

mansana“: illa de cases

maranya“: brega

marimatxo“: gallimarsot

màrmol“: marbre

màstil“: pal

matxacar“: Podem suplir aquest castellanisme per diversos mots, segons el significat: 1. en sentit recte, picar o batre. 2. en sentit figurat, aplicat a una “pugna”: apallissar, fer miques, fer xixines, masegar, deixar cruixit… 3. també en sentit figurat, amb el significat de “persistir en alguna cosa”, podem dir insistir, perseverar… 4. en el bàsquet, “encistellar una pilota amb força vertical” és esmaixar.

matxembrar“: Castellanisme propi del llenguatge de la construcció. Es pot suplir per encadellar, emmetxar, verbs que indiquen diferents maneres d’unir o ajustar dues peces.

medició“: mesurament, dins mesurar.

medir“: amidar

melena“: cabellera

melenut -uda“: cabellut -uda, dins cabellera

membret“: capçalera

mejar el coco” i “menjar el tarro“: escalfar el cap

menor, al por“: al detall

menos“: menys

mermelada“: melmelada

migeval” i “mitgeval“: medieval

mimbre“: vímet

molt, com a“: Aquesta locució és incorrecta. Podem dir pel cap alt o bé a tot estirar. Quan va seguida d’un adverbi, tenim algunes alternatives, com ara posar el verb en gerundi, o bé les expressions tirant llarg i tirant curt.

mosquejar-se“: picar-se

muleta“: crossa

multidisciplinar“: pluridisciplinari -ària

munyeca“: canell

SOMRIU!!!

Somriure… com n’és d’important!

1- Relaxa les tensions provocades per l’ansietat i l’estrès.

2- Ens proporciona calma i benestar, perquè somriure genera endorfines.

3- Garanteix l’equilibri físic, psicosomàtic i social.

4- Veuràs la vida des de un altre punt de vista, més optimista. Repercutirà en el fet de veure les dificultats més fàcilment superables. Els problemes se solucionen millor i els afrontem més positivament.

5- És possible afrontar projectes més ambiciosos si veiem les coses més positivament.

6- És gratuït, i podem dir que un somriure és una inversió.

7- Beneficia a tots els que ens envolten. Tindrem una sensació d’unitat i de pertinença a l’equip.

8- Al somriure semblem més joves i els demés ens veuran mes amables i accessibles. Millorarà la projecció de la nostra imatge.

9- Hi ha una dita que diu: “Al mal temps, bona cara”. És un recordatori de com hem d’afrontar els problemes. Té a veure amb la nostra actitud mental en el moment que el problema es fa present. Un rostre pessimista reflexa una actitud mental negativa i tindrem una situació tempestuosa, ans el contrari, una actitud mental positiva, com un somriure al rostre, il·luminarà la nostra ment i manegarem millor la situació.

10- Un somriure és a les relacions personals, el que l’oli al maquinari, i cap enginyer descuida lubricar la màquina.

La saviesa popular sobre el somriure: 

“És més fàcil obtenir el que es desitja amb un somriure que amb la punta d’una espasa” (William Shakespeare)

“Un somriure costa poc i produeix molt. No empobreix a qui el dóna i enriqueix a qui el rep, dura només un instant i perdura en el record eternament” (Charles Chaplin) 

“El somriure és l’idioma universal dels homes intel·ligents” (Tomás de Iriarte) 

“La revolució de l’amor comença amb un somriure. Somriu cinc cops al dia a qui en realitat no vulguis somriure. Ho has de fer per la pau.” (Teresa de Calcuta).

text recollit a: http://pensandoenkaizen.blogspot.com/search/label/Kaizen

Calcs del castellà que podem evitar (XI)

Recollim aquests mots i expressions amb la lletra “l“:

làbia“: l’expressió tenir làbia o tenir palica, la podem canviar per ser un xerraire, ser un raonetes, ser un enraonador… També podem usar parola, parleria, vèrbola o verbositat.

lacra“: segons el significat, podem canviar aquest castellanisme per: 1. xacra: mal físic de resultes d’una malaltia o bé tara moral. 2. flagell o plaga: calamitat que recau sobre un poble.

làmpara“: és un castellanisme. Segons el cas, podem dir: 1. llum (en masculí), aparell que serveix per a il·luminar. 2. làmpada, qualsevol dispositiu que produeixi llum. 3. bombeta. 4. llàntia, llum que conté un dipòsit de líquid combustible.

lanxa“: llanxa

làtigo“: fuet

lejia“: lleixiu

lentejuela“: lluentó

lentilla“: lent de contacte

lio“: embolic

llargandaix“: llangardaix

llàtic“: fuet

llingüístic -a“: lingüístic -a

llistín“: guia telefònica

llògic -a“: lògic -a

lo de menys“: rai

lograr“: és un castellanisme. Normalment el podem substituir per aconseguir o pel sinònim assolir. Algunes altres vegades, sobretot quan es tracta de “premis o resultats”, també hi pot anar bé el verb obtenir. Com a adjectiu, en comptes de lograt -ada podem usar, en alguns contextos, reeixit -ida o bé rodó -ona.

lumbrera“: llumenera

luthier“: violer -a