Calcs del castellà que podem evitar (XIX)

Ja tocava fer el recull de calcs del castellà i barbarismes de la lletra “T”. Com de costum, us els presento ordenats alfabèticament i, no cal dir, que esteu convidats a enriquir aquesta entrada amb les vostres aportacions. Som-hi, doncs!

“tabic“: envà

“taco“: Per a suplir aquest castellanisme tenim les solucions següents: 1. tac, peça de plàstic, fusta o metall que fiquen en un forat de la paret; o bé “bastó de jugar a billar”. 2. dau, quan ens referim a un bocí de menjar. 3. bloc, de calendari. 4. renec o paraulota, expressió grollera o irreverent. 5. embolic, galimaties.

“taladro“: trepant és la paraula que farem servir per referir-nos a la màquina de foradar. El verb corresponent és trepanar i no taladrar, tot i que se’n sol dir fer un forat o foradar.

“tamany“: mida.

“tanto, al“: a l’aguait.

“tapissar“: entapissar.

“tarro“: És un castellanisme amb diversos significats. Segons el cas, farem servir: 1. pot o terrina. 2. capissola “no té capissola per a estudiar“. 3. l’expressió “estar malament del tarro“ s’ha de suplir per estar com un llum, estar malament del cap, faltar-li un bull, no ser-hi tot… 4. l’expressió “menjar el tarro” (sovint usada reflexivament) s’ha de canviar per escalfar el cap.

“tarta“: pastís.

“telaranya“: teranyina.

“telesilla“: telecadira.

“templat -ada“: temperat -ada.

“tenir que“: Construcció incorrecta que podem canviar per: haver de, caldre, fer falta, ésser necessari, convenir… Tampoc no és admesa en registres formals la forma tenir de.

“tentetieso“: saltamartí.

“tia àvia“: bestia.

“tiburó“: tauró.

“tiesso“: encarcarat.

“timar“: És un castellanisme. Segons el cas, podem suplir-lo per estafar, enganyar, engalipar o ensarronar. En comptes de timador direm, per exemple, estafador; i en comptes de timo, estafa o estafada.

“tinglado“: És un castellanisme. En sentit literal, podem emprar cobert o magatzem. En sentit figurat, tenim, per exemple, enrenou. Col·loquialment, podem dir-ne parada o tripijoc, segons el cas.

“tio“: Quan vulguem dir “germà del pare o de la mare” farem servir oncle. En canvi, en l’ús col·loquial, s’ha de substituir per a qualsevol designació de persona: xicot -a, xic -a, noi -a… Amb un sentit més irònic, i fins i tot despectiu, podem usar nen -a, paio -a, individu -ídua, tipus (només per a homes), pinta…

“tiquismiquis“: primmirat -ada.

“tocino“: Castellanisme que hem de suplir per porc. La botiga on venen carn de porc, s’anomena cansaladeria o xarcuteria (no tocineria). I la persona que en ven, s’anomena cansalader -a (i no tocinaire).

“toldo“: És un castellanisme que podem substituir per tendal o vela.

“tonto -a“: Podem canviar aquest castellanisme per mots com ara ximple, beneit -a, babau -a, tanoca, totxo -a, pallús -ussa…

“tope“: Per a evitar aquest castellanisme tenim el mot topall. En sentit figurat podem emprar màxim, límit o expressions sinònimes (de gom a gom, a totes, a sac…)

“topo“: És un castellanisme que podem substituir, segons el significat, per: 1. talp “animal que habita en galeries subterrànies”; 2. lluna “clapa rodona estampada en una roba” (M’agrada aquest vestit de llunes que portes). Si són “rodones petites”, se’n pot dir pics (Quina camisa et posaries: la de quadres o la de pics?)

“tormenta“: tempestat.

“traïcionar“: trair.

“traje“: vestit.

“transfons“: rerefons.

“trastada“: És un castellanisme, tot i que són correctes trast i trasto. Segons el context, podem dir mala passada, malifeta, entremaliadura…

“tratge“: vestit.

“travesti“: transvestit -ida.

“treure a col·lació“: portar a col·lació.

“triler -a“: Per a suplir aquest castellanisme per a referir a una “persona que obté guanys fent jocs fraudulents”, podem dir tafurer -a. Té el sinònim tafur -a.

“tronxar-se de riure“: partir-se de riure.

“tuberia“: canonada.

“tumbona“: gandula.